Bé, amics, aquí s’acaba el recorregut dels meus blog.
El motiu és molt simple, vaig rebre una crítica, al meu entendre o sentir, força dura, en la qual se’m retreia que jo feia moltes faltes d’ortografia i se’m demanava que em fixes més amb com escrivia, per així fer més país. Aquest és l’escrit:
Si us plau, ho demano amb tot el carinyo. Vigileu amb les faltes d'ortografía quan escribiu per a que ho llegèixi molta gent. El poble que perd la seva llengua, perd la seva identitat. En aquest bloc hi ha moltes faltes. Si no sabeu com s'escriu o teniu dubtes utilizeu el corrector o demaneu ajuda. Si us plau, si us plau...
Jo, ara ho veig, ho tenia mal entès, pensava que fer país era escriure segons els coneixements que té cada un, de igual manera que parlar-lo, crec que és preferible i d’admirar a aquells que tot i fer-ho malament s’esforcen i intenten aprendre que no pas d’altres que tot i fer una pila d’anys que viuen a Catalunya no es molesten el més mínim en adaptar-se i prefereixen seguir parlant en castellà, això sí que no és, de cap manera, fer país. Sra. o Srta. i no diré el seu nom, tanta intel•ligència m’aclapara, ja veu, he preferit tancar els meus dos blogs per no haver de mostrar, segons vostè, la meva ignorància ortogràfica, ja veig que el meu pensament de fer país no era, al menys segons vostè, el més encertat. Aclarir que els traductors, de vegades, fan traduccions contradictòries, a la vista està ja que el seu mateix escrit conté, en solament tres línies, sis faltes ortogràfiques, això sí que no es fer país, creure’s capaç de donar lliçons sense reconèixer la seva pròpia ignorància, li aconsello doncs, que canviï de corrector. Jo intentaré fer “pàtria” d’una altra manera, tan de bo la majoria ho fes, però ja me’n guardaré de criticar aquells que s’esforcen en millorar l’escriptura, en intentar parlar el català tot i que no gaire bé, faltes que m’han dispensat tots aquells que fins el dia d’avui visitaven els meus blogs, a tots ells vull agrair la seva fidelitat, els molts comentaris de lloança, les moltes visites virtuals que ens han acostat.
En aquest món tot s’acaba i ara li ha arribat l’hora als meus blogs. Sap greu. Salutacions.
